El Parc Natural dels Ports
Diari de camp del 2 i 3 d'abril
Aquesta Setmana Santa hem anat al Parc Natural dels Ports en dues sortides diferents.
La primera a Paüls i la segona al Mont Caro.
Vam arribar a Paüls, un municipi molt petit de la comarca del Baix Ebre. Té uns carrers molt estrets i empinats on els tractors i els cotxes els costa passar.
La nostra ruta comença quan per primer cop sentim un picot garser gros que ens dóna la benvinguda a l'Ermita de Sant Roc.
Sortim des del pla d'en Pellicer el camí, va pel bell mig d'una pineda de pi blanc.
Per al sender vam trobar mostres de presència de senglars i esquirols (les furgades i petjades de senglar i pinyes rosegades per esquirols).
Al migdia vam arribar a un cim on vàrem dinar observant altres muntanyes com la Mola Grossa i el Tossal d'Engrilló.
Quan dinàvem vam albirar una àguila cuabarrada i al fons dels cingles un niu suposadament d'un rapinyaire.
El cel ens va advertir que plouria aviat, així que vam donar per finalitzada la sortida.
L'endemà vam visitar el Mont Caro. Vam haver de pujar tretze quilòmetres de meravelloses vistes i des d'on vam poder albirar la llacuna de l'Encanyissada. Allà amunt enmig de tota aquella immensa natura ens va sorprendre la quantitat d'antenes i torres de telecomunicació.
Vam agafar el camí senyalitzat com gr- 171 i començarem la ruta.
Ens va sorprendre la quantitat d'arbres que només tenien branques d'una banda. És la conseqüència dels forts vents que n'hi ha.
Pel camí, arribarem a una zona molt escarpada i amb fort pendent per travessar-la havíem de mirar on posar els peus per no caure. Era un sender ple de pedres i on podies relliscar fàcilment i que després ens costaria pujar de nou per la tornada.
Vam dinar amb un paisatge espectacular, teníem davant la Mola de Catí i les Foies. El cel era molt clar i d'un blau intens i les muntanyes verdes de primavera.
De sobte un gran rapinyaire passà volant uns metres allà, era una àliga daurada. Ella gaudia d'unes vistes espectaculars des d'allí dalt. El seu vol era elegant i planejava.
Volíem veure cabres salvatges, però no les vam trobar, però si els seus excrements per tot arreu.
La nostra ruta finalitza escoltant i veien un pit roig cantar en una branca d'un pi roig del camí de tornada al cotxe.
