Quan tornàvem a casa un migdia de juliol a Sant Jaume d'Enveja vam trobar un pollet d'ocell.
De seguida vam veure que era un pardal. A prop vam trobar el germà mort esclafat per un cotxe.
Martin va pujar a buscar una caixa i allí el vam ficar per protegir de la calor, els cotxes, gats i falcons. Nosaltres vam pujar de nou a buscar informació per saber què fer.
Així vam trobar això:
- Els pollets quan estan aprenent a volar a vegades cauen a terra, però els pares i mares estan pel voltant per ajudar-los. La majoria no estan abandonats ni orfes. El que has de fer és posar el pollet en un lloc segur no molt lluny d'on l'has trobat i amagar-te perquè si no no s'apropa la mare.
- Si passen més de vint minuts i no ha vingut ningú llavors has de trucar a agents rurals o a una clínica veterinària. S'ha de saber quina espècie és per si està protegida i també per saber el menjar. Això es pot saber pel bec.
- Millor no portar a casa perquè són difícils de cuidar i sempre hem de saber que l'has de tornar a la llibertat quan sigui jove. Si és protegida sempre han de venir els agents rurals.
Nosaltres vam baixar i vam treure al pollet de la caixa i el vam deixar a la vorera i ens vam amagar al nostre portal. Després d'uns minuts va venir la mare i més tard el pare. S'apropaven i l'esperaven al terrat de davant.
Nosaltres el vam llavors posar al mateix terrat on estava la seva mare i pare. Després d'uns minuts els tres es van anar volant.
Vam marxar molt contents per salvar un pollet de pardal.
A casa vam decidir posar de nom al pollet Ícar. Ícar és un nom grec d'una història d'un nen que volia volar massa alt, com aquest ocellet. Així aquest és el Petit Ícar.
MARIA