Aquest article és un recull del nostre diari de camp fet aquest cap de setmana d'excursió al Parc Natural del Montnegre i Corredor. És una zona que la coneixem molt perquè anem últimament cada setmana. Fem el mateix passeig i això ens permet conèixer bé el terreny i fixar-nos en les coses que la natura ens ofereix.
La primera sorpresa comença en un prat on vam albirar dos cabirols saltironejant i fugint de nosaltres. Eren petits i marrons, no vam tenir temps d'avisar als pares perquè van marxar de seguida. Tot i que vam intentar seguir el seu el rastre va ser impossible.
Temps després vam arribar a un altre prat que estava mig segat pel pagès i a l'altre part es notava la presència de porcs senglars. L'herba era tota masegada i menjada. Per l'extensió es veia que havien estat molts exemplars.
| ||
 | ||
|
A casa hem volgut identificar els ous. Per internet, hem après que per saber identificar-los ens hem de fixar en la mida, la forma, el color, pigues, brillantor, habitat de l'ocell, època de l'any, etc. No és tan fàcil. També hem après que el color dels ous pot anar des del blanc, marró, blau, verd al negre. Això depèn de la temperatura, de l'exposició al sol, si és la primera posta, de l'espècie d'ocell…
Veient tota aquesta informació, hem decidit que volem aprendre més dels ous dels ocells les setmanes vinents.
En el nostre cas, ens falten dades perquè estaven trencats, però pensem que poden ser de merla per la mida i el color o de gaig perquè vam trobar una ploma a prop.
La nostra hipòtesi és que se'ls va menjar un depredador: geneta, fagina? No podem saber més.
Durant el passeig vam constatar la presència de molts insectes: erugues, papallones, abelles i escarabats. D'aquests últims vam veure un de lluent, la closca d'aquell escarabat és tota de colors i el vam identificar per això. No vam tenir temps de fotografiar-lo perquè es va amagar sota les fulles i el vam deixar en pau.
Finalment la nostra ruta acaba a l'ermita de Santa Eulàlia de Tapioles, tot sentint un picot treballant.
ARIAN